28 diciembre, 2015

Viñales

By Mariona Campmany In travel

En el primer post sobre Cuba, en el què vaig compartir les fotografies analògiques, ja s’intuïa el que era un paissatge magnífic. Arribar a Viñales significava que el nostre viatge li quedaven menys dies dels que portàvem viatjant. Després de recòrrer 4000 km en cotxe compartint el què per nosaltres és molt més que un destí de sol, mar i tumbones, vam arribar a Viñales. Un poble on viuen del turisme i la plantació de tabac, els seus habitants no coneixen el què es el estrès i viuen assentats en el porxo de cases estil americanes, sempre obertes pels veins.

Vam agafar dos bicicletes, que antics turistes les havien deixat a la casa, i vam enfilar carrateres per poder entendre perquè tothom passava per Viñales. Una d’aquestes carreteres portava a una zona agrària on el Jorge, després d’oferir-nos un suc de mango, ens explicava que mai havia sortit de la província, estimava la seva terra i la muntanya. S’havia casat dos vegades, tenia 24 anys, i tenia uns valors clars, en part infundats per una educació revolucionaria i la seva vida rural. Va ser una conversa molt interessant. Finalment, ens va dir que no agafessim un tour de dos hores per el valle més proper a Viñales, que ell vivia en el Valle de la Penitència, i que l’endemà ens acompanyaria per més de 5 hores caminant per tot ell.

I això vam fer.

Cuba_Viñales-12

Cuba_Viñales-1

Cuba_Viñales-2

Cuba_Viñales-5

Cuba_Viñales-6

Cuba_Viñales-3

Cuba_Viñales-4

Cuba_Viñales-11

Cuba_Viñales-8

Cuba_Viñales-10

Cuba_Viñales-9