Estem encadenats als vicis més innobles,
per una lleugera o pesada gravetat.
El cel és buit i l’esperança és morta.
Hem de donar el pes de l’animalitat.
Només el mal ens fa sentir la vida.
El bé és la indiferència vegetal.
Per somniar la blavor diamantina
ens ha calgut rabejar-nos pel mal.
La vida humana –limitació sinistra–,
dogal viscós de l’esperit encadenat!
Falta saber només si la cadena
és l’únic incentiu que ens porta a somniar.
Fotografies fetes a Cala Estreta, Costa brava.