19 julio, 2013

Nil

By Mariona Campmany In professional projects

Quan la Laia va ser mare vaig recórrer algunes botigues de la ciutat per buscar un regal especial per ella i pel Nil. Prudent per no equivocar-me, li vaig preguntar què els hi faltava. Evidentment, ja tenien de tot i més.

Ella és la meva amiga de l’adolescència. La vida ens ha portat per camins diferents i ara que hem arribat a la trentena valorem tot el que ens ha unit i fa que no tinguem por de caminar soles, perquè sé que quan em giri ella hi serà.

Finalment, ja sense ganes de buscar entre tendes, vaig dir que el meu regal seria un record. Un record per tots tres. Em va costar horrors no menjar-me el Nil a petons durant la sessió…