3 enero, 2016

Mayarí, on el temps es para.

By Mariona Campmany In travel

Segurament es para el temps a tots els indrets de Cuba, però mira, Mayarí s’ha guanyat el títol. Veníem de Guardalavaca un poble sense cap mena d’interés però amb unes cales amagades que treien el alè. Diem que Cuba No és Varadero, en part perquè té platges molt més espectaculars. En fi, ens havíen recomanat que anèssim a Cayo Saetía. Petit i poc conegut. Es veu que és on Fidel hi té una casa, una de les seves desenes, ves a saber. Així que vam fer nit al poble més proper, arribant-hi abans que el sol caigués. Era un diumenge desert i un poble tret del més antic oeste ens va rebre amb els braços oberts. Caminant pels carrers poc transitats, èrem el reclam dels habitants. Ja s’havien trucat per informar que dos turistes corrien pel poble. Era fàcil de trovar-nos, bàsicament n’èrem els únics. Vam ballar amb una associació que una vegada al mes es reunien per cantar i ballar clàssics de la Decada Prodigiosa. El ron corria, i ens abraçaven i ens feien fotos. “Para nuestros anfritiones que nos han visitado desde España”. I au, a ballar Los fabulosos Cadillacs. Tinc un vídeo que algun dia sortirà a la llum.

Per la resta, ens vam dedicar a parlar amb la gent, a caminar per un poble visualment encantador, i tornar a sopar comida criolla. 

 

Cuba_Mayari-20

Cuba_Mayari-19

Cuba_Mayari-18

Cuba_Mayari-17

Cuba_Mayari-16

Cuba_Mayari-15

Cuba_Mayari-14

Cuba_Mayari-13

Cuba_Mayari-12

Cuba_Mayari-11

Cuba_Mayari-10

Cuba_Mayari-9

Cuba_Mayari-8

Cuba_Mayari-7

Cuba_Mayari-6

Cuba_Mayari-5

Cuba_Mayari-4

Cuba_Mayari-3

Cuba_Mayari-2

Cuba_Mayari-1

Mariona-6