21 septiembre, 2014

Marroc

By Mariona Campmany In travel

Marroc és aquell país que sempre deixàvem per “un altre moment”. Dèiem, “està aquí al costat, sempre hi podrem anar”, i va arribar aquell “altre moment”.

Això vol ser un resum, una guia, o una inspiració per qui vulgui anar a Marroc. Sense pretencions. Només el que vam viure i veure. Vam decidir el destí pràcticament poc abans de marxar. Teníem clar que volíem la llibertat d’anar amb cotxe propi, així que el vam llogar a Marrakech.

 

1. Marrakech

Recomano el Riad Rouge Marrakech. Un bonic riad enmig de la Medina on els joves encarregats es desviuen per tu. Café, té i xixa a qualsevol hora en un interior que no en marxaries.

Riad Rouge Marrakech-1

Tot i la multitud, els venedors i la calor, és una ciutat tranquil·la i agradable. Podria estar dies observant el canvi de la plaça Djemaa el Fna del dia a la nit, perdre’m pels carrers de la medina i parar-me a una teteria. Més turística que la seva veïna competidora Fes, menys autèntica. Però no per això pitjor. Uns colors i una ciutat viva.

Marrakech-11

Marrakech-10

Marrakech-14

Marrakech-16

Passant per La Medersa Ben Youssef, t’allunyes del bullici del souq i trobes La Maison de la Photographie, una casa on exposen fotografies del país de entre 1870 i 1950. 

Marrakech-23

Marrakech-24

Marrakech-25

2. Aït Ben Haddou – Ouarzazate – Skoura

Creuem els impressionants paisatges de l’Atlas i ens dirigim al desert. La calor apreta, però encara ens resistim a engegar el aire condicionat.

Agafem una petita i encantadora carretera que et porta a Aït Ben Haddou, una ciutat fortificada curiosament ben conservada. Serà per la quantitat de pel·lícules de Hollywood que s’hi han rodat?

skoura-1

El que té de bo anar amb cotxe, és la independència. Decidim no dormir a Ouarzazate, no ens convenç la ciutat. I seguim cap a Skoura, un palmarès enmig del desert.

No acostumem a parar-nos quan enmig de la carretera ens intenten cridar la atenció. Però aquest home, pujat amb una petita movilete, no li vam saber dir que no.

skoura-6

Buscàvem on dormir. I ens va dir en francès “Ait Abou”I ens va fer que el seguíssim. Tot i el instint d’alerta constant, el vam seguir durant més de 15 minuts pel mig del palmarès. I ens deixa en una kasbah on el propietari, en Mohamed, ens explica que som els únics hostes i que ens prepararà un sopar que si no estem contents no paguem res. Penso que és un bon tracte, i si més no, el indret és espectacular. Sopar sota la lluna i dormir en una kasbah només per nosaltres.

skoura-2

L’endemà, l’Abdul ens be a buscar per fer-nos una ruta pel palmarès. Era un antic funcionari retirat, i tenia temps lliure. Evidentment es va guanyar una propina aquell dia. Quan viatges s’ha d’anar amb compte amb els locals que intenten guanyar quatre monedes, però l’Abdul ens havia robat el cor. I el palmarès de Skoura és simplement impressionant.

skoura-3

skoura-5

skoura-11

skoura-7

2. Gorges de Dadès i Todgha

morocco-1 gorges dades-1

gorges dades-2-2 gorges dades-2

4. Merzouga Desert

Aquí no explicaré que vam estar en un Alberg a peu de dunes amb una piscina, que mentrestant et banyaves podies observar la posta de sol. No fa per “motxilleros”. :) Ni que quan vam arribar amb el nostre “FordFi” llogat pel mig del desert i vam aparcar al costat de tots els 4×4 la gent ens va mirar en cara “son bojos aquests catalans”, i com que érem els únics que no teníem cap activitat programada per el “tour operator”, ens vam passar un dia amb els joves treballadors de l’Alberg, fent el cràpula al desert i buscant cervesa fresca entre els poblats. A part d’això, us deixo algunes fotos.

Vam córrer darrera les sortides de sol, vam riure amb els camells, i crec que ells amb nosaltres. Vam compartir vivències amb Berebers, i vam beure la nostre primera birra del viatge.

Merzouga desert-3

Merzouga desert-5

Merzouga desert-6

Merzouga desert-9

Merzouga desert-10

Merzouga desert-7

4. Fes

Li teníem ganes a la ciutat. Ens n’havien parlat molt bé. De la seva autèntica i gegant medina. Dels mercats. De la Madrasa. Dels curtidors.  Vam arribar al Funky Fes, un altre Hostal recomanable.

Merzouga desert-12

Fes

 

Merzouga desert-5

Merzouga desert-7

Merzouga desert-9

 

Merzouga desert-11

5. Chefchaouen

Que dir d’aquest poble del Rif. Blau. Tranquil. Bonic. La maria i el hashis s’olora fàcilment en certs ambients. Passejar per la seva medina és una teràpia. Gaudir de la simplicitat. Veure la vida del safareig comunitari i deixar que les hores passin. És un bon pla.

Chefchouen-1-2 Chefchouen-3

Chefchouen-4

Chefchouen-5

Chefchouen-6

6. Asilah

Deixem el interior per dirigir-nos a la costa atlàntica. Ja comencem a notar que portem més del que ens queda. Què hi farem. Asilah, poble coster, medina bohèmia amb parets pintades per artistes. Galeries d’art. Tenim la sensació que no hem deixat la tranquil·litat a Chaouen, que ens segueix a on anem. Ho tenim clar. Volem platja. Ens diuen que caminant seguint els penya-segats arribarem a la Platja de las Cuevas. Així que comencem a caminar. Ostres, no arribem mai? estem sols seguint camins dubtosos. Sembla que tothom escull anar amb cotxe o taxi. Arribem al cap d’una hora de camí. A ple sol, es fa llarg. Però val la pena. Una llarguíssima platja, amb desenes i desenes de petits xiringuitos esperant la baixada de la marea per poder córrer amunt i avall. I nosaltres observant pacients mentrestant vèiem una magnífica posta de sol davant els nostre.

Asilah-1

Asilah-3

7. Essaouira

Si hi ha una paraula que descriu aquesta siutat, és vent. Seguit de kitesurf. Però a part dels turistes que busquen experiències aquàtiques, té una medina única, destartalada i encantadora. Un port autèntic. I un peix fresc. Una bona combinació, no?

Essauoira-7

Essauoira-10

Essauoira-11

Essauoira-5

Essauoira-6

Essauoira-4

Essauoira-3

Essauoira-1

8. Sidi Ifni

En l’havien recomanat. Per qui no conegui la història d’aquesta ciutat, val la pena investigar-la una mica. Va ser espanyola fins i tot després de la independència de Marroc. Va ser construïda per espanyols, i manté la plaça espanya, un edifici amb l’escut franquista, i tots els marroquins nascuts abans del 69, tenen nacionalitat espanyola.

A part, té un encant especial. La gent és diferent. Més oberta. Hi han espanyols vivint allà, com la Marta, una bilbaïna que fa unes paelles espectaculars. La platja Legzira, una meravella visual, sobretot si t’allunyes de la part més comú. O la pròpia platja de Sidi Ifni, on, un cop més la marea baixa és un moment perfecte per veure la vida que s’hi genera.

Sidi Ifni-1

Sidi Ifni-3

Sidi Ifni-4