18 marzo, 2017

Madagascar

By Mariona Campmany In travel

Caram, un any feia que no escribia. M’estic fent gran, treballo massa, prioritzo malament. Aquest cap de setmana he tingut temps. Temps per acabar de revelar les fotografies de Madagascar. Un viatge que vaig acabar fa sis mesos. Vaig tard a tot arreu. Però triar entre 2000 fotografies, per quedar-te’n amb 500, de les quals 450 són purament de record i nostàlgia futura, no es fa en un dia. Però potser en dos si.

Em salto els primers dies de viatge, que es resumeixen en un cop d’estat, alguna que altra explosió, milers de persones entrant al aeroport, i quatre penjats que no vam poder sortir del país en quatre dies perquè es van petar el nostre vol a Antananarivo (Tana).

Crec que no us explicaré el meu viatge, qui vulgui una ruta pel país o consells que m’escrigui i fent un cafè li ho explico. Tot i els quatre dies perduts (o invertits, depèn del prisma), tot i viatjar amb transport públic per un país on el ritme és, per dir-ho d’una manera, sense pressa, vam tenir temps de sobres d’arribar fins al sud i acabar en un poble de pescadors perdut i amb poc turisme, dormint en una cabana davant del mar i passant els dies llegint i contemplant postes de sol. Vaja, estic començant pel final. Bàsicament vam baixar per la RN-7 fins a Anakao.

A part de Marroc, ha estat el primer contacte amb Àfrica. Madagascar, és un país que ha perdut més del 80% de coberta forestal per la explotació, i evidentment ha estat un país colonitzat, pels francesos, fins el 1960 (fa quatre dies).  Un país on tens parcs naturals espectaculars, selva i desert, platges paradisíaques per anar a fer el guiri en un resort (tens la opció de no fer-ho), i tambè lemurs i fauna variada que intenten preservar. Moure’t pel país, a no ser que lloguis un xòfer, és lent. Lent de pebrots. I incòmode. Però molt divertit. Compartir viatge dins d’una vehicle atrotinat amb una sobreocupació del 200%, amb animals de corral durant 6 hores no deixa de ser entrenyable. Digeu-me rara, però ho prefereixo. Com a bon país amb una crisis financera, sense recursos econòmics, tot i tenir uns dels sòl dels més fèrtils i no cultivats, fa que la població activa siguin majoritàriament nens, i indrets com Toliara s’omplin de francesos retirats en busca d’una jove Malgache que els cuidin fins que la dinyin. Un contracte win-win en tota regla.

 

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

madagascar-62

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

madagascar-11

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

madagascar-17

madagascar-63

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

madagascar-65

madagascar-20

 

madagascar-22

 

madagascar-23

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

madagascar-26

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

madagascar-30

 

madagascar-31

 

madagascar-32

 

madagascar-33

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA