Vam arribar a Alcúdia sense gaire més que un mapa i uns dies per endavant. La idea era donar la volta a tota la illa, començant per la magestuosa serra de tramuntana.
Des del Far de Formentor comences a serpentejar una carretera infinita. La calma de les vespes ens va contagiar, i contemplàvem a poc a poc cada paissatge que s’obria després d’una curva. A aquestes alçades ja m’havia tornat una experta en canviar la bugía de la moto, i cada dia ens enteníem millor.
Illa marcada per la improvització, per deixar-nos dur pels moments i els llocs. La serra, amb Sóller, Deià, Fornalutx… Palma, bonica ella i els seus racons. Pluja, sol i vent. Notes la humitat, el fred i les olors al passar per una trista zona de bosc cremada. Vida i realitat. Agafes una petita carretera per evitar autopistes. Calma. Ja arribarem. Pobles que transmeten felicitat, com Artà i l’Ermita de Betlem. Persones amb qui comparteixes llargues converses.
Moltes anèctodes memorables…
Veure
Pingback: Menorca, primera parada. | marionacampmany_photographermarionacampmany_photographer()
Pingback: La petita, Formentera. | marionacampmany_photographermarionacampmany_photographer()
Pingback: La tornada. | Mariona Campmany()