21 octubre, 2013

La tornada.

By Mariona Campmany In travel, Vespa Balears

No marxàvem tristos. Havíem viscut una bonica lluna de mel. Perseguint fins l’últim raig de sol, parant a mirar els paisatges que apareixien, i sent còmplices d’un viatge molt especial. A vegades no cal marxar massa lluny per viure grans experiències viatgeres.

Al deixar les motos a vaixell i pujar cap a la zona comú de passatgers ja vam veure que era una mica estrany. En lloc del típic bar i butaques per a turistes, hi havia una petita sala amb taules i cadires que servia tant de sala d’espera amb una TV a la paret com de menjador amb una cantina buida al fons. El dinar se servia de 12:30 a 13:30.  Els personatges que hi havia a la sala els vam encasellar dins de la tripulació. Una tripulació peculiar vam pensar, amb Romanesos, Àrabs, Espanyols i Italians. Mica en mica ens vam adonar que no eren de la tripulació i que ens havíem embarcat en un vaixell de càrrega amb desenes de conductors de camions. Compartir un dinar de cantina amb tot d’homes amb la testosterona a flor de pell, amb una mitjana de 3 llaunes per cervesa per cap sobre la taula, pel·lícules de lluita i superherois, i el Xavi i jo rient i mirant-nos amb diversió.

Deu hores donen de sí.  Vaig anar a donar voltes pel vaixell, per acabar a la cabina de comandament amb la tripulació italiana que encara reia de veure uns turistes allà a dalt. Inclús ens van dir, que reclaméssim a la companyia. Però si va ser un dels viatges amb vaixell més divertits que he tingut!

Arribats a Barcelona, això ja si que s’acaba.

Una lluna de mel. Dos vespes. Tu i jo. Tres illes. Un record inoblidable.  Fi.

barco_vespa-1

 

 

barco_vespa-3

 

barco_vespa-4

barco_vespa-10

barco_vespa-16

 

barco_vespa-19

 

 

barco_vespa-20

 

Veure

Menorca, primera parada

La volta a Mallorca

La petita, Formentera