11 diciembre, 2015

La Habana

By Mariona Campmany In travel

Molts viatges els comencem i l’acabem a la mateixa ciutat. Sempre ens passa el mateix. Quatre dies són els que aproximadament tardo a adaptar-me a un nou país, a entendre el seu caràcter i sentir-me còmode caminant per els seus carrers. De fet, durant els primers dies pràcticament no fotografio. I creieu-me que em costa no treure la càmera, ja que tens aquella sensació d’ansietat de no voler perdre’t ni un instant dels que et passa davant. Però prefereixo simplement observar i ser observada. Quan tornes per passar-hi els últims dies de la ruta ho veus tot diferent. Ja entens moltes més coses. Segueixes sent el turista amb càmera penjant, res et diferencia de la família anglesa amb xancletes i mitjons blancs que dormen al hotel de quatre estrelles, però ja camines amb cert aire de tranquilitat de portar 2o dies a l’esquena parlant i impregnante d’un país nou.

A Cuba, la ciutat repetida va ser a La Habana. On s’acosten joves per vendre’t puros, i cada dia és l’últim per comprar-los a meitat de preu en alguna cooperativa que just tanca al cop de mitja hora, i que ells t’hi poden acompanyar sense cap compromís. Somrius, i li segueixes la conversa amb alguna broma fins que comprenen que no els hi acompanyaràs.  Una ciutat de bullici, com les grans capitals. D’una habana vieja encisadora, que es cau a trossos excepte les zones reconstruides pel goig d’uns turistes que prenen un cafè a la Plaza Vieja. Nits al Vedado, ple de joves que han canviat el jazz pel regueatton i els antics jazz cafès s’omplen de japonesos que no saben què estan escoltant. Caminar hores pel Malecón, lloc d’amors juvenils amb olor a ron de tetrabrick, fins que es pon el sol i comences una conversa amb un mulato que t’explica les misèries del règim. Conspiracions en veu baixa. Músics que toquen i et miren cercant una moneda a canvi. Somrius i segueixes caminant. Les cames cansades ja després d’hores recorrent un mateix paissatge. Cotxes impacables restaurats. Cotxes destartalats. Assentats al malecón, llegeixes sobre la història d’aquesta ciutat passada de mans en mans durant dècades. Explotada. El prostíbul d’Estats Units. Una mina d’or per qui va anar a fer les amèriques traficant amb esclaus. Fills d’una revolució que ara ja no va amb ells.

Cuba_La Habana-18

Cuba_La Habana-16

Cuba_La Habana-12

Cuba_La Habana-26

Cuba_La Habana-25

Cuba_La Habana-4

La habana-27

Cuba_La Habana-2

Cuba_La Habana-17

Cuba_La Habana-23

Cuba_La Habana-22

Cuba_La Habana-15

Cuba_La Habana-14

Cuba_La Habana-13

Cuba_La Habana-10

Cuba_La Habana-9 çCuba_La Habana-6

Cuba_La Habana-1

Cuba_La Habana-3

Cuba_La Habana-8

Cuba_La Habana-7