23 marzo, 2015

I si no tot és bonic?

By Mariona Campmany In moments

Les xarxes socials i la imatge que es vol transmetre. Fa temps que hi penso. Flors acabades de collir, cafès humejants, dinars vegans i apetitosos, frases motivadores del estil “Follow your dreams“. Jo, la primera que perdo minuts deleitant-me amb totes aquestes imatges molones. Tinc càmeres analògiques, una bicicleta retro, em compro quinoa i inclús estic pensant en passar-me a la llet de soja. Si tot això esta molt bé. En resum, que cadascú faci el que li roti.

Era divendres al matí després d’una setmana infernal a la feina, i portava dos dies amb febre. A la tarda marxava a Berlin amb l’esperança de millorar el cap de setmana (qui em segueixi a Instagram haurà vist que no vaig millorar). Feia dos dies que havia comprat una càmera de carret super hipster, d’aquestes que ensenyes a Pinterest amb una foto d’un cafè calent. I la volia provar una mica. Així que vaig decidir començar a disparar fotos a casa. Una casa que estava feta una merda, amb maletes a mig fer i el rastre d’una setmana sense ordre. I després vaig pensar que m’agraden les frases motivadores, però tambè sóc un caos desordenada. Que les plantes se’m acostumen a morir, però no desisteixo de plantar i replantar un hortet a la terrassa. Que m’agradaria cuinar millor, però prefereixo que em cuinin. I que casa meva és aquesta. Un divendres caòtic qualsevol i que segurament no sortirà a Pinterest.

Per cert… no m’he ni dignat a posar algunes fotos rectes. Estan tal cual.

casa (23)

casa (18)

casa (17)

casa (22)

casa (19)

casa (5)

casa (4)

casa (10)

casa (29)

casa (30)

casa (31)

casa (16)

casa (7)