Les xarxes socials i la imatge que es vol transmetre. Fa temps que hi penso. Flors acabades de collir, cafès humejants, dinars vegans i apetitosos, frases motivadores del estil “Follow your dreams“. Jo, la primera que perdo minuts deleitant-me amb totes aquestes imatges molones. Tinc càmeres analògiques, una bicicleta retro, em compro quinoa i inclús estic pensant en passar-me a la llet de soja. Si tot això esta molt bé. En resum, que cadascú faci el que li roti.
Era divendres al matí després d’una setmana infernal a la feina, i portava dos dies amb febre. A la tarda marxava a Berlin amb l’esperança de millorar el cap de setmana (qui em segueixi a Instagram haurà vist que no vaig millorar). Feia dos dies que havia comprat una càmera de carret super hipster, d’aquestes que ensenyes a Pinterest amb una foto d’un cafè calent. I la volia provar una mica. Així que vaig decidir començar a disparar fotos a casa. Una casa que estava feta una merda, amb maletes a mig fer i el rastre d’una setmana sense ordre. I després vaig pensar que m’agraden les frases motivadores, però tambè sóc un caos desordenada. Que les plantes se’m acostumen a morir, però no desisteixo de plantar i replantar un hortet a la terrassa. Que m’agradaria cuinar millor, però prefereixo que em cuinin. I que casa meva és aquesta. Un divendres caòtic qualsevol i que segurament no sortirà a Pinterest.
Per cert… no m’he ni dignat a posar algunes fotos rectes. Estan tal cual.
